

Avui els cors de la solidaritat salpen rumb a Gaza carregats amb menjar, amor i esperança. Som moltes les que volem que el genocidi del poble palestí acabi, som moltes les que no podem suportar més tant de dolor i la inacció dels nostres governs.
Per això avui la població civil surt al carrer i s’acosta als mars, per dir prou, per posar-hi llum, pau, temprança i força, per somiar que un món millor és possible.
Un dia vaig tenir un somni, i aquell somni va ser que la societat es despertava. Es despertava d’estar adormida davant l’odi i el dolor aliè. Despertava la seva empatia i el seu sentiment de tribu.
Si entenem que estem totes al mateix vaixell, és fàcil que la nostra mirada davant els problemes de la humanitat sigui col·lectiva. Les ferides d’una són les ferides de totes, així ens ho ensenya la sororitat feminista, i així es desperta un poble adormit.
Per la fi de la violència en aquest món, per la llibertat dels pobles i els col·lectius oprimits. Per transformar amb la nostra fe aquesta realitat que fa massa temps que fa mal, i fa molt de mal.
Des de la meva humil visió i la meva capacitat de comunicar, us animo a donar suport a aquesta causa, en la mesura del possible.
Per una Palestina lliure, amb un esperit pacífic, des de tots els ports, avui, exigim la fi del genocidi.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada